CANZONIERE D

Nº 7 

                         I

Doç brais e criz e chans e voltas

aug dels aucels qu’in lur latins fan precs

d’amar lor par, atreissi cum nos fam

a las amigas en cui entendem:

e doncas eu,  q’en la gençor entendi,

dei far chançon sobre toz de bel obra

que no·i aia mot fals ni rim’estrampa.

                        II

No fui maritz ni non presi destoltas

lo iorn qu’intrei el castel dinz los dex,

lai on estai midonz, don ai tal fam

plus que non ac lo neps de Sang Guillem:

Mil vez lo iorn en badail e·m n’estendi

per la bela que totas altras sobra

tan co val mais granç iois qu’ira granz ni rampa.

                      III

Be fui gririz e ma paraulas cobras,

per ço que ges al causir no fui pescs,

anz volgri mais penre fin aur que ram

lo iorn qez ue madonnas nos baissem.

E·m fez escut de son bel mantel endi,

que lausengier fals, lenga de colobra,

non o  [……….] 1 don tan mals moz escampa.

                    IV

Deus lo causez, per cui forcem absoltas

las faillidas que fez Longis lo cecs,

Voilla qu’essem eu e midon iacham

dedins la chambra en essems nos mandem

uns  rics covens don tan gran ioi atendi

que·l seu bel cor baisan riçen descobra

e que·l remir contral lum de lampa.

                            V

Los deschausiz ab las lenguas esmoutas

non dupti ges si·l seignors dels Galecs en fait faillir,

per qu’es dreis so blasmam,

car son paren pres romeu, cho sabem,

Raimon lo fil al comte, et aprendi

que greu fara·l reis Ferrans de prez cobra

si mantenen no·l solv e no·l deschampa.

                          VI

Eu l’agra vist, mas restei per tal obra

c’al coronar fui del bon rei d’Estampa. 
 
 
 

Nº 8 

                           I

Anc eu no l’aic, mas ela m’a

toz tems en son poder Amors,

em faim irar let, savi fol

cum celui qu’en re no·s torna,

c’om no·s defen qui ben ama,

c’Amors comanda

qu’om la serva, la blanda:

per qu’eu n’aten sofren bona partida

can m’er escarida. 

                    II

Eu dic pauc qu’inz el cor m’esta

estar mi fai temens paors;

la lengas plaing mas lo cors vos dol

ço don dolen se soiorna:

Gen languis mas, no s’en clama,

qu’en tan a randa

cum mars clau e garanda.

Non a tan gen, presen

cum la causida

q’eu ai encobida. 

            III

Tan sai son prez fin e certai

per que non puos virar aillors;

per so faz eu que·l cors m’en dol,

can soleinç clau ni saiorna:

eu non aus dir qui m’aflama;

lo cors m’abranda,

car solamen veçen

m’eistai aizida.

Ve’us qui·m ten a vida! 

            IV

Pero iauzen me ten e sa

ab un plaçers de que m’a sors;

mas mi non passara ia·l col

per paor qu’il me fos morna,

c’anquara·m sint de la flama

d’Amor qui·m manda

qu’eu mon cor non espanda:

si faz soven temen

que vei per crida mangta gen perida. 

              V

Fols  es qui per parlar en va

quer cum sos iois sia dolors,

queill lausengiers, cui Dieus afol,

non an ges lenga tadorna:

l’us cosseill le l’altre brama,

per que·s desmanda amors tals fora granda;

Mas e·m defen fegnen

de lur baugida

et an ses faillida. 

         VI

Mangt bon chantar levot e pla

n’agr’eu plus fang si·m feis secors

cil que·m dona ioi el mi tol,

er soi lez

er m’o trastorna

car a son vol mi liama.

Re no·ill demanda

mos cors ni no·il fai ganda,

anz fracamen li·m ren:

donc, si m’oblida,

Merces es perida.          
 
 

Nº9 

            I

Autet e bas entre·ls prims fols

son nuo de flors el rams li renc,

e no·i te mut bec ni gola

nuillz aucels, anz brai e çanta

cadaus

en son us:

per ioi cai d’els e del temps

qui·ls moz ab lo son acorda 

                II

Deu o gracis et a mos oills,

que per lor conoissencha·m venz

Jois ca dreit auci e fola

l’ira qu’ieu n’aui e l’anta.

Er va sus

qui que·n mus

d’Amor, don sai fis e frems,

cab lei qu’al cor plus m’adauta

soi liaz ab ferma corda. 

                     III

Merces, Amors, q’ar m’acuoills!

Tar mi fo, mas en grat m’o prenc,

car, si m’art dinz la mela

lo focs, non voill que s’eschanta;

mas pels us

estau clus

qui d’altrui ioi fan greus gems,

e pustel’a gen sa gauta

cel c’ab lei se desacorda. 

                IV

De bon’amor falsa l’escuoills,

e druz es tornaz en fadenc,

qui di que·l parlars no·l cola

nulla re ca cor creanta

de Prez us;

car efrus

es d’aco qu’ieu mot ai crems;

e qui de parlar trasaura

dreiç es q’en la lenga·s morda. 

                V

Vres es qu’ieu l’am, et es orguoills:

mas ab iauçir celar lo trenc;

c’anc puois Sainc Pauls fez pistola

ni nuills om deius caranta,

non poc plus

neis Jesus

far de tals, car absems

al bos aips con es plus auta

celas c’om per pros recorda. 

                VI

Preç e Valors, vostre capduoills

es la bella c’ab si·m retenc,

qui m’a sol et eu lei sola,

c’altr’el mon no m’atalenta,

anz soi brus

et estrus

a·ls altras e·l cor tenc prems;

mas pel seu ioi trep’e sauta

no vuoill c’altra m’a conorda. 

                  VII

Arnauz ama e non di nemps,

c’Amors m’afrena la ganta

que fols gaps no la comorda. 
 

Nº 10 

                   I

Em breu brisa tals temps braus

e·l bisel bu ne·l brancs

qui s’entrestenc  trastuch

de sobre claus ram

de foilla:

qu’er no·i chant’aucels ni pola,

m’esseng’Amors q’eu faça donc

tal chan quen er ver segnoz ni terç

anz prims d’efrancar cor agre. 

                 II

Amors es de prez la claus

e de proesa us estancs

don naisso tuig li bon frug,

s’es qui leialmen los coilla,

que un non delis gels ni niola

mentre que·l noiris el bon tronc:

mas si·l rump trafans nil culverz;

mor tro leial lo sagre. 

                 III

Faillirs emendaz es laus;

et eu senti·m n’ams los flancs

que mais n’ai d’amor ses cug

que tals parla e n’ orguoilla,

que petz me fa·l cor de friola;

mentren ela·m fez semblan embronc,

mais volgr’eu trair pen’els deserç

onc anc non ac d’acels agre 

        

         IV

Bona doctrina e suaus

e cors clars, soptilis e francs

m’an d’Amor al ferm conduch

de lei dom plus voill que tinlla,

car si·m fo fera et escriola,

er iauçen brevian teps lonc,

qu’ill m’es plus fina et eu lei cerç

que Talant’e Melagre. 

              V

E an dopti queu per non aus

devenc soven ners e blancs;

si m’a·ls sen Desirs forsuc

no sap lo cors crep es duoilla;

mas iors qui d’esper m’afiola

m’encolpa car no la samonc,

per que soi del prez

no ai d’als talan neis magre. 

               VI

Pensar de lei m’es repaus,

e traga·m los oillz crancs

s’a lei vezer no·ls estug;

e cor non crezaz qu’en tuoilla,

car oras ni iocs ni viola

no·m pot de lei en travers ionc

partir….cai dich? Deu tum somerc

o·m peris el pele agre. 

            VII

Arnauç vol sos chanz sia offerz

lai on dolz moz mou en agre. 
 

Nº 11 

                  I

Anç que cim rest de branchas

sec ni despoillai de foilla

farai, c’Amors mo comanda,

breu chançon de razo loinna,

que gen m’a duoit de las arç de s’escola:

Tan sai que·l cors faz restrai de suberna

e mos buos es pro plus correnz que lebres. 

                     II

E tu c’o aus, non t’afranchas

per respit c’amar not voilla:

sec, s’il te fug ni·t far ganda,

que greu er qu’om no·i apoina

qui s’afortis de preiar e no cola,

qeu passerai part las plus d’Userna

mon Peregrin lai on cor en ios Ebres. 

                     III

S’eu n’ei passaz ponz ni plancas

per lei, cuidaz qu’eu m’en duoilla?

No ges cap ioi ses vianda

men sap far mezina conia

baisan tenen, e·l cors, si toto si vola,

no·s part de lei qi·l capdel’e·l governa.

Cors, on qu’eu de lei no·t long ni·t sobres! 

                     IV

Diz:”Tu, c’aillors non t’estanchas

per altra quit de gen ni·t voilla;

toz plais esquiv’e desmanda

sai e lai qui quez somonia,

que·s esclama faill qui se mezzi afola;

e tu no far failla dom om t’esqerna

mas apres Deu leu onors e celebres. 

                         V 

Ab rasos congdas e franchas

m’a mandat qu’eu no m’en toilla

ni altra no serva ni blanda

puos tan fai cap si m’aconia,

e·m di que flor no·ill semble de viola

qui·s camia leu si tot non cas iverna,

anc per s’amor sia laurs o genebres. 

                       VI

De part Nil entro c’a Sanchas

gençer no·s veist ni·s despoilla,

car sa beutaz es tan granda

ben vos parria menzunia;

be·m vai d’Amor, qui m’abrez e m’acola

e no·m frecis freiç ni gels ni bulerna,

ni·m fai dolor mal ni gota ni febres. 
 

Nº 12 

                        I

Lo ferm voler quel cor m’intra

nom pot ges becs escoissendre ni ongla

de lausenger si tot per mal dir s’arma;

e car non l’aus batr’am ram ni ab veria,

sivals a frau, non avrai oncle;

jauzirai ioi, en vergeir o dins cambra 

                            II

Can mi sove de la chambra

on al meu dan sai que nuillz om non intra

anz mi so tuit plus que fraire ni oncle

plus que non fai lefas denan la virga

tal paor ai queill sia trop de m’arma 

                        III

Del cors li fos, no de l’arma

e cossentis m’a celat dinz sa chambra,

que plus mi nafra·l cor que colps de veria

car lo seus sers

la on il es non intra:

de lei serai aissi con carnz e ongla

e non creirai castic d’amic ni oncle 

                     IV

Anc la seror de mon oncle

non amei plus ni tan, per aquest’arma,

que tan vezis con es lo denz de l’ongla

s’a lei plaghe , volgr’esser de sa chambra

de mi pot far l’amors qu’inz el cor m’intra       
 

         

 
 
 

Lascia un commento

Inserisci i tuoi dati qui sotto o clicca su un'icona per effettuare l'accesso:

Logo WordPress.com

Stai commentando usando il tuo account WordPress.com. Chiudi sessione / Modifica )

Foto Twitter

Stai commentando usando il tuo account Twitter. Chiudi sessione / Modifica )

Foto di Facebook

Stai commentando usando il tuo account Facebook. Chiudi sessione / Modifica )

Google+ photo

Stai commentando usando il tuo account Google+. Chiudi sessione / Modifica )

Connessione a %s...

%d blogger cliccano Mi Piace per questo: